Familiars dels xiquets, he presenciat una magnífica conferència de Vicent Partal, un periodista valencià, el qual parla de la globalització de les llengües, entre altres coses. Us faré un breu resum de tot el que ha parlat perquè em pareix interessant que esteu al corrent.
Doncs bé, primer parla de la diferència que hi ha entre llengua minoritària i llengua global, i ens diu que hem de plantejar-nos si, per exemple, l'eusquera és o no una llengua global, que és un canvi en l'ecosistema lingüístic que està passant gràcies a la globalització i la tecnologia, i que és el motor de tota una sèrie d'activitats noves i d'una manera diferent d'entendre la possible realitat lingüística.
Abans s'utilitzava el dit “una llengua és un dialecte exèrcit”, ara ja es té una altra concepció, ja que hi ha un reconeixement de les llengües.
Després ens parla de l'ecosistema lingüístic tradicional que teníem fins fa poc, que és el següent:
-Llengües globals: anglés i francés.
-Llengües internacionals que es parlaven en zones: espanyol, portugués, àrab, xinés,...Aquestes no eren llengües globals.
-Llengües nacionals: italià, grec, búlgar,...
-Llengües sense estat i a la interperie: català, eusquera, islandés,..
Aquesta estratificació de les llengües determinava a què podíem aspirar. Però això ha canviat radicalment. Gràcies a la globalització i a la tecnologia, el ecosistema lingüístic, actualment, és molt més simple. Només n'hi ha una sola llengua internacional: l'anglés; les llengües google, que són les que poden aspirar a formar part de la globalització, que n'hi ha unes cinquanta; i les llengües no globals.
La proposta de Vicent Partal és: “una llengua es un dialecte amb google i amb domini propi”
Què és una llengua google?
Es una llengua que ens permet viure en el món global, és útil per a funcionar en el món global. Ha de tenir tecnologia, no pot sobreviure sense ella; ha de tenir mitjans de comunicació (premsa, radio, televisió, Internet, alta cultura, domini propi d'Internet,...); ha d'aspirar a ser usada globalment, a no necessitar ser subsidiària, i ha de tindre una marca de llengua, alguna cosa que la identifique (una imatge).
Vivim en un món que no hauran llengües úniques. Es tracta de defensar la llengua potent, compartida amb altres llengües.
La tecnologia es la base, sense la tecnologia no es pot ni aspirar a estar en el món global. L'ús tecnològic canvia moltes coses, obri unes perspectives increïbles, però el que és més important per a una cultura és el canvi de paradigma. La tecnologia no val de res si la mentalitat continua retardada.
El canvi de paradigma té dos claus: la competició es desplaça cap a l'exterior, i competim amb múltiples cultures.
Què em de fer per a poder ser una llengua global?
Per a poder ser una llengua global, hem de ser capaços d'utilitzar la tecnologia i la globalització per fer créixer el nivell de creativitat d'un país i per crear productes que puguen competir des de la marca de la cultura amb les altres cultures globals.
Una simple pàgina web pot crear un mercat exterior. Utilitzar “myspace” o “youtube” pot tenir un gran valor. El que passarà és que, respecte als papers dels diaris o dels llibres, disminuirà la seua potència a favor de la tinta digital. Hi haurà que aprofitar el marge de preu que baixa del paper per a competir lingüísticament.
Vicent Partal també ens parla de la importància que té la marca dels països. Si ho aconseguim serà una inversió rentable per a tot el sector industrial cultural del nostre país. Hi ha països que ho han entés, com Brasil. Anar amb una marca global és molt important.
També ens parla de l'índex de digitalització mundial, on la llengua més preparada per al món digital és l'islandés, llengua extremadament minoritària, i després el coreà, que no és senzilla ni global.
Existeix un vector clau segons Vicent: “has de competir a favor, oblidar-te si eres una llengua minoritària o no”.Si competeixes afora n'hi ha un factor determinant: les marques de fora no tenen manies i et retornen la competició, i al retornar-te crea sensació de normalitat.
Només quan comences a tindre el retorn dels grans actors de la globalitat expressant-se en la teua llengua, és quan la mentalitat del ciutadà comença a canviar i comença a creure de veritat que la llengua es global.
Un altre tema important de què va parlar Vicent Partal és la política de difusió, on ens diu que la pirateria és molt eficaç i ens adverteix que la gent vol eficàcia.
La pirateria és un problema essencial . Nosaltres hem d'inventar com a cultura un instrument eficaç per donar resposta als nostres consumidors, i si no el donem, ja el crearan ells. El nostre repte és saber crear serveis com aquest.
Quins són els objectius de qualsevol cultural en el món global?
-Tindre una llengua vàlida per a la globalitat. Hem d'estar en el grup de les llengües google, si no estem perduts.
-Posar l'accent a la creativitat i la originalitat. Per exemple, la cultura basca és original perquè hi ha tavernes per tota Europa.
-En el món global la flexibilitat és la base, has d'adaptar-te. Hem d'aconseguir un canvi de mentalitat que facilite la flexibilitat necessària per a competir.
-La lluita per la llengua continua al carrer.
-El paper de les institucions públiques. El canvi és que la responsabilitat no és únicament de les institucions publiques. En el món global el país té una responsabilitat i es capaç de posar-se en marxa tire o no tire la institució publica . És una maquinaria molt poderosa.
Si voleu més informació sobre qui és aquest home feu clic ací: Vicent Partal i Montesinos