diumenge, 19 de desembre del 2010

Les llengües en la globalització

Familiars dels xiquets, he presenciat una magnífica conferència de Vicent Partal, un periodista valencià, el qual parla de la globalització de les llengües, entre altres coses. Us faré un breu resum de tot el que ha parlat perquè em pareix interessant que esteu al corrent.

Doncs bé, primer parla de la diferència que hi ha entre llengua minoritària i llengua global, i ens diu que hem de plantejar-nos si, per exemple, l'eusquera és o no una llengua global, que és un canvi en l'ecosistema lingüístic que està passant gràcies a la globalització i la tecnologia, i que és el motor de tota una sèrie d'activitats noves i d'una manera diferent d'entendre la possible realitat lingüística.

Abans s'utilitzava el dit “una llengua és un dialecte exèrcit”, ara ja es té una altra concepció, ja que hi ha un reconeixement de les llengües.

Després ens parla de l'ecosistema lingüístic tradicional que teníem fins fa poc, que és el següent:

-Llengües globals: anglés i francés.
-Llengües internacionals que es parlaven en zones: espanyol, portugués, àrab, xinés,...Aquestes no eren llengües globals.
-Llengües nacionals: italià, grec, búlgar,...
-Llengües sense estat i a la interperie: català, eusquera, islandés,..

Aquesta estratificació de les llengües determinava a què podíem aspirar. Però això ha canviat radicalment. Gràcies a la globalització i a la tecnologia, el ecosistema lingüístic, actualment, és molt més simple. Només n'hi ha una sola llengua internacional: l'anglés; les llengües google, que són les que poden aspirar a formar part de la globalització, que n'hi ha unes cinquanta; i les llengües no globals.

La proposta de Vicent Partal és: “una llengua es un dialecte amb google i amb domini propi”

Què és una llengua google?

Es una llengua que ens permet viure en el món global, és útil per a funcionar en el món global. Ha de tenir tecnologia, no pot sobreviure sense ella; ha de tenir mitjans de comunicació (premsa, radio, televisió, Internet, alta cultura, domini propi d'Internet,...); ha d'aspirar a ser usada globalment, a no necessitar ser subsidiària, i ha de tindre una marca de llengua, alguna cosa que la identifique (una imatge).

Vivim en un món que no hauran llengües úniques. Es tracta de defensar la llengua potent, compartida amb altres llengües.

La tecnologia es la base, sense la tecnologia no es pot ni aspirar a estar en el món global. L'ús tecnològic canvia moltes coses, obri unes perspectives increïbles, però el que és més important per a una cultura és el canvi de paradigma. La tecnologia no val de res si la mentalitat continua retardada.

El canvi de paradigma té dos claus: la competició es desplaça cap a l'exterior, i competim amb múltiples cultures.

Què em de fer per a poder ser una llengua global?

Per a poder ser una llengua global, hem de ser capaços d'utilitzar la tecnologia i la globalització per fer créixer el nivell de creativitat d'un país i per crear productes que puguen competir des de la marca de la cultura amb les altres cultures globals.

Una simple pàgina web pot crear un mercat exterior. Utilitzar “myspace” o “youtube” pot tenir un gran valor. El que passarà és que, respecte als papers dels diaris o dels llibres, disminuirà la seua potència a favor de la tinta digital. Hi haurà que aprofitar el marge de preu que baixa del paper per a competir lingüísticament.

Vicent Partal també ens parla de la importància que té la marca dels països. Si ho aconseguim serà una inversió rentable per a tot el sector industrial cultural del nostre país. Hi ha països que ho han entés, com Brasil. Anar amb una marca global és molt important.

També ens parla de l'índex de digitalització mundial, on la llengua més preparada per al món digital és l'islandés, llengua extremadament minoritària, i després el coreà, que no és senzilla ni global.

Existeix un vector clau segons Vicent: “has de competir a favor, oblidar-te si eres una llengua minoritària o no”.Si competeixes afora n'hi ha un factor determinant: les marques de fora no tenen manies i et retornen la competició, i al retornar-te crea sensació de normalitat.

Només quan comences a tindre el retorn dels grans actors de la globalitat expressant-se en la teua llengua, és quan la mentalitat del ciutadà comença a canviar i comença a creure de veritat que la llengua es global.

Un altre tema important de què va parlar Vicent Partal és la política de difusió, on ens diu que la pirateria és molt eficaç i ens adverteix que la gent vol eficàcia.

La pirateria és un problema essencial . Nosaltres hem d'inventar com a cultura un instrument eficaç per donar resposta als nostres consumidors, i si no el donem, ja el crearan ells. El nostre repte és saber crear serveis com aquest.

Quins són els objectius de qualsevol cultural en el món global?

-Tindre una llengua vàlida per a la globalitat. Hem d'estar en el grup de les llengües google, si no estem perduts.

-Posar l'accent a la creativitat i la originalitat. Per exemple, la cultura basca és original perquè hi ha tavernes per tota Europa.

-En el món global la flexibilitat és la base, has d'adaptar-te. Hem d'aconseguir un canvi de mentalitat que facilite la flexibilitat necessària per a competir.

-La lluita per la llengua continua al carrer.

-El paper de les institucions públiques. El canvi és que la responsabilitat no és únicament de les institucions publiques. En el món global el país té una responsabilitat i es capaç de posar-se en marxa tire o no tire la institució publica . És una maquinaria molt poderosa.

Si voleu més informació sobre qui és aquest home feu clic ací: Vicent Partal i Montesinos

dijous, 16 de desembre del 2010

Coneixem els animals aquàtics: "Buscant a Nemo"

Com ja sabeu, estem treballant el projecte dels animals, i hem dedicat dos dies per a treballar els animals aquàtics. Hui hem vist en classe la pel·lícula "Buscant a Nemo". Supose que els vostres fills us hauran parlat d'ella. Els ha agradat molt i s'ho han passat molt bé. I el més important, han aprés.

Nemo és un peix pallasso que viu en una “nemona” amb el seu pare, Marlin, ja que la seua mare i els seus germans es van morir (dins els ous encara), perquè li'ls va menjar un gran tiburón. Nemo, fou l'únic de tots que va sobreviure. Per això té amb el seu pare una estreta relació i molt d'afecte. Però Nemo a vegades s'enfada molt amb ell, perquè aquest el sobreprotegeix molt i no li deixa molta llibertat. Martí té por per tot el que va passar i no vol que a l'únic fill que té li passe res.

El primer dia d'escola de Nemo, va ser molt entusiasmant, va conèixer a tots els seus companys i al professor (un peix manta). Els seus companys eren un polp, un cavallet marí,...i molts més. Marlin no podia evitar vigilar tots els seus moviments. Però Nemo no fa cas al seu pare i s'escapa a la immensa barrera coralina per a explorar un bote que ha despertat la seua curiositat. De sobte, un submarinista l'atrapa mentre Marlin es queda mirant amb una gran impotència com el quiten al seu fill. No ho podia creure.

Després d'estar uns segons sense reaccionar, es posa en marxa i comença una recerca frenètica per tal de trobar el seu fill. Quan passa pel col·legi de peixos, xoca amb Dory, un servicial peix cirurgià blau que s'ofereix a ajudar-li. L'únic problema és que Dory té molt mala memòria i s'oblida de seguida de les coses. Aquesta estranya parella aquàtica es llança a una missió impossible. 


Mentrestant, Nemo ha acabat en la peixera de la consulta d'un dentista amb vista al Port de Sidney, que és la llar d'un grup de personatges. El líder és un peix ídol moro anomenat Gill. Gill també va venir de l'oceà, on somia amb tornar algun dia. Els seus altres companys de peixera són: una estrela de mar anomenada Peach; un temperamental peix globus anomenat Bloat; Bubbles, un peix groc obsessionat amb les bombolles; un altre anomenat Gurgle; Jacques, una gamba obsessionada amb la neteja; i Deb, una damisela blanquinegra que creu que el reflex en el cristall de la peixera és Flo, la seua germana bessona. Nemo és admès oficialment en el grup i aconsegueix que Gill recupere el seu antic desig d'escapar. 

Marlin i Dory fan un recorregut molt llarg per tal de trobar a Nemo, i han d'enfrontar-se a grans obstacles com un trio de tiburons, un rape hipnotitzador i mortal, un camp de meduses, una balena blava, una graciosa manada de tortugues marines, amb les quals practiquen surf per la corrent australiana de l'Est, i l'atac de diverses gavines. Les seues aventures es converteixen en llegendes i tant les aus com els peixos parlen sense parar d'aquesta extraordinària parella. La notícia de l'heroic peix pallasso que està travessant l'oceà a la recerca del seu fill també arriba a la peixera on es troba Nemo. 
 

A Nemo li sorprèn i li emociona sentir que el seu pare ho està buscant. Animat per Gill i motivat per les ganes de tornar amb el seu pare, Nemo fa un arriscat pla per a escapar. Però el temps s'acaba; Nemo és la pròxima víctima de Darla, l'entremaliada neboda del dentista (una màquina de destrucció a la qual li agrada sacsejar als peixos fins a deixar-los exhausts panxa a dalt).

Quan arriben al Port de Sidney, Marlin i Dory aconsegueixen la inestimable ajuda de Nigel, un amistós pelicà que també ha sentit parlar de les aventures del valent peix pallasso que cerca al seu fill. El pelicà porta a Dory i Marlin fins la peixera del dentista, però Nermo ja està en la bossa de Darla fent-se el mort perquè Darla no el mate. Marlin pensa que Nemo està mort i regressa a l'oceà tot desconsolat i trist i pren el camí per tornar a casa. Nemo aconsegueix que Darla el fique pel WC i per fi arriba a l'oceà per les canonades. Es posa desesperadament a buscar al seu pare fins que finalment, es troben. Va ser un moment ple de felicitat i d'alegria.


Ací vos penge un vídeo de l'escena que més va agradar als vostres fills, per a que pugan veure-la les vegades que vulgan, i així també pugau vosaltres compartir aquest moment tan divertit amb ells:

dimarts, 14 de desembre del 2010

La importància del valencià en els xiquets

Familiars dels xiquets, ja sabeu que estem a la Comunitat Valenciana i és molt important que els vostres xiquets aprenguen el valencià com a llengua cooficial. El nostre objectiu és fomentar l’aprenentatge d’aquesta llengua com la del castellà, i que ixen de l’escola parlant perfectament tant el valencià com el castellà.

Existeixen uns Programes d’Educació Bilingüe (els P.E.B.), que tenen l’objectiu d’atendre la realitat sociolingüística, on el Sistema Educatiu Valencià establix que en finalitzar l’escolarització obligatòria, els xiquets i les xiquetes han de saber utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà. Per aconseguir-ho, hi ha dos programes d’educació bilingüe que es presenten  com a òptims: el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL).

Des d'una concepció bilingüe enriquidora són els que oferixen majors possibilitats per aconseguir els objectius del Sistema Educatiu Valencià. A més a més, donen, en els primers nivells d'escolaritat, una major presència al valencià, però sense oblidar el tractament del castellà i de la llengua estrangera.

Ens els dos programes, la llengua base d'aprenentatge, d'escolarització inicial i d'iniciació sistemàtica de la lectura i l'escriptura és el valencià.

En els programes bilingües, les llengües s'aprenen de la mateixa manera com s'aprén la primera. Els xiquets i les xiquetes es concentren més en el significat que no en la forma.

El Programa d'Ensenyament en Valencià  (PEV)

Aquest programa, en els centres d'Educació Infantil i Primària, va dirigit a xiquets i xiquetes majoritàriament valencianoparlants. 

S'utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l'alumnat, s'augmenta la competència lingüística i també s'assolix un bon domini del castellà.

El castellà s'incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment s'incorporarà la tercera llengua, un idioma estranger, seguint el mateix enfocament didàctic.

El Programa d'Immersió Lingüística (PIL)

Aquest programa està dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten voluntàriament, perquè així s'integren lingüísticament des de l'inici de l'escolaritat.

Per als xiquets castellanoparlants, el fet d'iniciar l'escolaritat en valencià suposa quasi l'única possibilitat de dominar aquesta llengua oficial que té menor presència social.

El PIL parteix del respecte a la llengua pròpia de l'alumnat i de l'expressió espontània d'aquest.

El castellà, com a àrea i com a llengua d'instrucció, s'incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària i rep un tractament cada vegada més sistemàtic.

En conclusió, en el PEV i en el PIL tots els alumnes arriben a assolir un bon domini, tant del valencià com del castellà, la qual cosa facilita l'adquisició d'altres llengües.

Programa d'Incorporació Progressiva (PIP)

Aquest programa té com a llengua base d'aprenentatge el castellà.

Inclourà, com a mínim, l'Àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartint en valencià a partir del primer curs de l'Educació Primària.
Té la seua continuïtat en l'E.S.O i garantirà, com a mínim, l'ús del valencià com a llengua d'aprenentatge en dos àrees no lingüístiques en cada un dels grups.


Si voleu més informació accediu ací:  Programes d'Educació Bilingüe (P.E.B)

La normalització de la llengua, i l'augment en l'ús social del valencià i del plurilingüisme, depén, en gran mesura, de l'ensenyament i de l'escolarització, i passen per l'ampliació, consolidació i extensió dels programes que garanteixen, d'una manera més efectiva, que els menors aprenguen correctament ambdues llengües oficials i que incorporen també diverses llengües estrangeres. A més, l'oferta de places d'escolarització en valencià és encara molt baixa, i no s'adequa de cap manera a la major demanda social.

És per això que cal remoure els obstacles que impedeixen que milers i milers de xiquets es queden sense escolaritzar en valencià.