diumenge, 19 de desembre del 2010

Les llengües en la globalització

Familiars dels xiquets, he presenciat una magnífica conferència de Vicent Partal, un periodista valencià, el qual parla de la globalització de les llengües, entre altres coses. Us faré un breu resum de tot el que ha parlat perquè em pareix interessant que esteu al corrent.

Doncs bé, primer parla de la diferència que hi ha entre llengua minoritària i llengua global, i ens diu que hem de plantejar-nos si, per exemple, l'eusquera és o no una llengua global, que és un canvi en l'ecosistema lingüístic que està passant gràcies a la globalització i la tecnologia, i que és el motor de tota una sèrie d'activitats noves i d'una manera diferent d'entendre la possible realitat lingüística.

Abans s'utilitzava el dit “una llengua és un dialecte exèrcit”, ara ja es té una altra concepció, ja que hi ha un reconeixement de les llengües.

Després ens parla de l'ecosistema lingüístic tradicional que teníem fins fa poc, que és el següent:

-Llengües globals: anglés i francés.
-Llengües internacionals que es parlaven en zones: espanyol, portugués, àrab, xinés,...Aquestes no eren llengües globals.
-Llengües nacionals: italià, grec, búlgar,...
-Llengües sense estat i a la interperie: català, eusquera, islandés,..

Aquesta estratificació de les llengües determinava a què podíem aspirar. Però això ha canviat radicalment. Gràcies a la globalització i a la tecnologia, el ecosistema lingüístic, actualment, és molt més simple. Només n'hi ha una sola llengua internacional: l'anglés; les llengües google, que són les que poden aspirar a formar part de la globalització, que n'hi ha unes cinquanta; i les llengües no globals.

La proposta de Vicent Partal és: “una llengua es un dialecte amb google i amb domini propi”

Què és una llengua google?

Es una llengua que ens permet viure en el món global, és útil per a funcionar en el món global. Ha de tenir tecnologia, no pot sobreviure sense ella; ha de tenir mitjans de comunicació (premsa, radio, televisió, Internet, alta cultura, domini propi d'Internet,...); ha d'aspirar a ser usada globalment, a no necessitar ser subsidiària, i ha de tindre una marca de llengua, alguna cosa que la identifique (una imatge).

Vivim en un món que no hauran llengües úniques. Es tracta de defensar la llengua potent, compartida amb altres llengües.

La tecnologia es la base, sense la tecnologia no es pot ni aspirar a estar en el món global. L'ús tecnològic canvia moltes coses, obri unes perspectives increïbles, però el que és més important per a una cultura és el canvi de paradigma. La tecnologia no val de res si la mentalitat continua retardada.

El canvi de paradigma té dos claus: la competició es desplaça cap a l'exterior, i competim amb múltiples cultures.

Què em de fer per a poder ser una llengua global?

Per a poder ser una llengua global, hem de ser capaços d'utilitzar la tecnologia i la globalització per fer créixer el nivell de creativitat d'un país i per crear productes que puguen competir des de la marca de la cultura amb les altres cultures globals.

Una simple pàgina web pot crear un mercat exterior. Utilitzar “myspace” o “youtube” pot tenir un gran valor. El que passarà és que, respecte als papers dels diaris o dels llibres, disminuirà la seua potència a favor de la tinta digital. Hi haurà que aprofitar el marge de preu que baixa del paper per a competir lingüísticament.

Vicent Partal també ens parla de la importància que té la marca dels països. Si ho aconseguim serà una inversió rentable per a tot el sector industrial cultural del nostre país. Hi ha països que ho han entés, com Brasil. Anar amb una marca global és molt important.

També ens parla de l'índex de digitalització mundial, on la llengua més preparada per al món digital és l'islandés, llengua extremadament minoritària, i després el coreà, que no és senzilla ni global.

Existeix un vector clau segons Vicent: “has de competir a favor, oblidar-te si eres una llengua minoritària o no”.Si competeixes afora n'hi ha un factor determinant: les marques de fora no tenen manies i et retornen la competició, i al retornar-te crea sensació de normalitat.

Només quan comences a tindre el retorn dels grans actors de la globalitat expressant-se en la teua llengua, és quan la mentalitat del ciutadà comença a canviar i comença a creure de veritat que la llengua es global.

Un altre tema important de què va parlar Vicent Partal és la política de difusió, on ens diu que la pirateria és molt eficaç i ens adverteix que la gent vol eficàcia.

La pirateria és un problema essencial . Nosaltres hem d'inventar com a cultura un instrument eficaç per donar resposta als nostres consumidors, i si no el donem, ja el crearan ells. El nostre repte és saber crear serveis com aquest.

Quins són els objectius de qualsevol cultural en el món global?

-Tindre una llengua vàlida per a la globalitat. Hem d'estar en el grup de les llengües google, si no estem perduts.

-Posar l'accent a la creativitat i la originalitat. Per exemple, la cultura basca és original perquè hi ha tavernes per tota Europa.

-En el món global la flexibilitat és la base, has d'adaptar-te. Hem d'aconseguir un canvi de mentalitat que facilite la flexibilitat necessària per a competir.

-La lluita per la llengua continua al carrer.

-El paper de les institucions públiques. El canvi és que la responsabilitat no és únicament de les institucions publiques. En el món global el país té una responsabilitat i es capaç de posar-se en marxa tire o no tire la institució publica . És una maquinaria molt poderosa.

Si voleu més informació sobre qui és aquest home feu clic ací: Vicent Partal i Montesinos

dijous, 16 de desembre del 2010

Coneixem els animals aquàtics: "Buscant a Nemo"

Com ja sabeu, estem treballant el projecte dels animals, i hem dedicat dos dies per a treballar els animals aquàtics. Hui hem vist en classe la pel·lícula "Buscant a Nemo". Supose que els vostres fills us hauran parlat d'ella. Els ha agradat molt i s'ho han passat molt bé. I el més important, han aprés.

Nemo és un peix pallasso que viu en una “nemona” amb el seu pare, Marlin, ja que la seua mare i els seus germans es van morir (dins els ous encara), perquè li'ls va menjar un gran tiburón. Nemo, fou l'únic de tots que va sobreviure. Per això té amb el seu pare una estreta relació i molt d'afecte. Però Nemo a vegades s'enfada molt amb ell, perquè aquest el sobreprotegeix molt i no li deixa molta llibertat. Martí té por per tot el que va passar i no vol que a l'únic fill que té li passe res.

El primer dia d'escola de Nemo, va ser molt entusiasmant, va conèixer a tots els seus companys i al professor (un peix manta). Els seus companys eren un polp, un cavallet marí,...i molts més. Marlin no podia evitar vigilar tots els seus moviments. Però Nemo no fa cas al seu pare i s'escapa a la immensa barrera coralina per a explorar un bote que ha despertat la seua curiositat. De sobte, un submarinista l'atrapa mentre Marlin es queda mirant amb una gran impotència com el quiten al seu fill. No ho podia creure.

Després d'estar uns segons sense reaccionar, es posa en marxa i comença una recerca frenètica per tal de trobar el seu fill. Quan passa pel col·legi de peixos, xoca amb Dory, un servicial peix cirurgià blau que s'ofereix a ajudar-li. L'únic problema és que Dory té molt mala memòria i s'oblida de seguida de les coses. Aquesta estranya parella aquàtica es llança a una missió impossible. 


Mentrestant, Nemo ha acabat en la peixera de la consulta d'un dentista amb vista al Port de Sidney, que és la llar d'un grup de personatges. El líder és un peix ídol moro anomenat Gill. Gill també va venir de l'oceà, on somia amb tornar algun dia. Els seus altres companys de peixera són: una estrela de mar anomenada Peach; un temperamental peix globus anomenat Bloat; Bubbles, un peix groc obsessionat amb les bombolles; un altre anomenat Gurgle; Jacques, una gamba obsessionada amb la neteja; i Deb, una damisela blanquinegra que creu que el reflex en el cristall de la peixera és Flo, la seua germana bessona. Nemo és admès oficialment en el grup i aconsegueix que Gill recupere el seu antic desig d'escapar. 

Marlin i Dory fan un recorregut molt llarg per tal de trobar a Nemo, i han d'enfrontar-se a grans obstacles com un trio de tiburons, un rape hipnotitzador i mortal, un camp de meduses, una balena blava, una graciosa manada de tortugues marines, amb les quals practiquen surf per la corrent australiana de l'Est, i l'atac de diverses gavines. Les seues aventures es converteixen en llegendes i tant les aus com els peixos parlen sense parar d'aquesta extraordinària parella. La notícia de l'heroic peix pallasso que està travessant l'oceà a la recerca del seu fill també arriba a la peixera on es troba Nemo. 
 

A Nemo li sorprèn i li emociona sentir que el seu pare ho està buscant. Animat per Gill i motivat per les ganes de tornar amb el seu pare, Nemo fa un arriscat pla per a escapar. Però el temps s'acaba; Nemo és la pròxima víctima de Darla, l'entremaliada neboda del dentista (una màquina de destrucció a la qual li agrada sacsejar als peixos fins a deixar-los exhausts panxa a dalt).

Quan arriben al Port de Sidney, Marlin i Dory aconsegueixen la inestimable ajuda de Nigel, un amistós pelicà que també ha sentit parlar de les aventures del valent peix pallasso que cerca al seu fill. El pelicà porta a Dory i Marlin fins la peixera del dentista, però Nermo ja està en la bossa de Darla fent-se el mort perquè Darla no el mate. Marlin pensa que Nemo està mort i regressa a l'oceà tot desconsolat i trist i pren el camí per tornar a casa. Nemo aconsegueix que Darla el fique pel WC i per fi arriba a l'oceà per les canonades. Es posa desesperadament a buscar al seu pare fins que finalment, es troben. Va ser un moment ple de felicitat i d'alegria.


Ací vos penge un vídeo de l'escena que més va agradar als vostres fills, per a que pugan veure-la les vegades que vulgan, i així també pugau vosaltres compartir aquest moment tan divertit amb ells:

dimarts, 14 de desembre del 2010

La importància del valencià en els xiquets

Familiars dels xiquets, ja sabeu que estem a la Comunitat Valenciana i és molt important que els vostres xiquets aprenguen el valencià com a llengua cooficial. El nostre objectiu és fomentar l’aprenentatge d’aquesta llengua com la del castellà, i que ixen de l’escola parlant perfectament tant el valencià com el castellà.

Existeixen uns Programes d’Educació Bilingüe (els P.E.B.), que tenen l’objectiu d’atendre la realitat sociolingüística, on el Sistema Educatiu Valencià establix que en finalitzar l’escolarització obligatòria, els xiquets i les xiquetes han de saber utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà. Per aconseguir-ho, hi ha dos programes d’educació bilingüe que es presenten  com a òptims: el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL).

Des d'una concepció bilingüe enriquidora són els que oferixen majors possibilitats per aconseguir els objectius del Sistema Educatiu Valencià. A més a més, donen, en els primers nivells d'escolaritat, una major presència al valencià, però sense oblidar el tractament del castellà i de la llengua estrangera.

Ens els dos programes, la llengua base d'aprenentatge, d'escolarització inicial i d'iniciació sistemàtica de la lectura i l'escriptura és el valencià.

En els programes bilingües, les llengües s'aprenen de la mateixa manera com s'aprén la primera. Els xiquets i les xiquetes es concentren més en el significat que no en la forma.

El Programa d'Ensenyament en Valencià  (PEV)

Aquest programa, en els centres d'Educació Infantil i Primària, va dirigit a xiquets i xiquetes majoritàriament valencianoparlants. 

S'utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l'alumnat, s'augmenta la competència lingüística i també s'assolix un bon domini del castellà.

El castellà s'incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment s'incorporarà la tercera llengua, un idioma estranger, seguint el mateix enfocament didàctic.

El Programa d'Immersió Lingüística (PIL)

Aquest programa està dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten voluntàriament, perquè així s'integren lingüísticament des de l'inici de l'escolaritat.

Per als xiquets castellanoparlants, el fet d'iniciar l'escolaritat en valencià suposa quasi l'única possibilitat de dominar aquesta llengua oficial que té menor presència social.

El PIL parteix del respecte a la llengua pròpia de l'alumnat i de l'expressió espontània d'aquest.

El castellà, com a àrea i com a llengua d'instrucció, s'incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària i rep un tractament cada vegada més sistemàtic.

En conclusió, en el PEV i en el PIL tots els alumnes arriben a assolir un bon domini, tant del valencià com del castellà, la qual cosa facilita l'adquisició d'altres llengües.

Programa d'Incorporació Progressiva (PIP)

Aquest programa té com a llengua base d'aprenentatge el castellà.

Inclourà, com a mínim, l'Àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartint en valencià a partir del primer curs de l'Educació Primària.
Té la seua continuïtat en l'E.S.O i garantirà, com a mínim, l'ús del valencià com a llengua d'aprenentatge en dos àrees no lingüístiques en cada un dels grups.


Si voleu més informació accediu ací:  Programes d'Educació Bilingüe (P.E.B)

La normalització de la llengua, i l'augment en l'ús social del valencià i del plurilingüisme, depén, en gran mesura, de l'ensenyament i de l'escolarització, i passen per l'ampliació, consolidació i extensió dels programes que garanteixen, d'una manera més efectiva, que els menors aprenguen correctament ambdues llengües oficials i que incorporen també diverses llengües estrangeres. A més, l'oferta de places d'escolarització en valencià és encara molt baixa, i no s'adequa de cap manera a la major demanda social.

És per això que cal remoure els obstacles que impedeixen que milers i milers de xiquets es queden sense escolaritzar en valencià. 


dimarts, 30 de novembre del 2010

Els hàbits sostenibles: Reduir, Re-utilitzar i Reciclar

Com ja sabeu, hui en dia els hàbits sostenibles els portem molt malament. No som conscients de la importància que té reduir, re-utilitzar i reciclar. I això no pot ser. Per això, estic treballant el projecte d’hàbits sostenibles amb els vostres fills, per a que aprenguen des de ben xicotets a reduir, reutilitzar i reciclar, cosa que s’està perdent, desgraciadament. Però, com  us dic sempre, també és faena vostra, tot el que aprenguen ací, al col·legi, en casa han de que portar-lo a la pràctica i seguir amb el procés d’aprenentatge, perquè sinó, no farem res. Ja sabeu que l’educació dels vostres fills depén de vosaltres i de les mestres, en conjunt.

Què és reduir?
Reduir és gastar el menys possible les coses que utilitzem (el paper higiènic, les tovalloletes, el sabó, l’aigua,…etc.). I això, a més de explicar-lo verbalment als xiquets i aconseguir que entenguen bé la importància que té, ho faig mitjançant activitats i jocs educatius per tal de fomentar l’hàbit de reduir:

-Contes, pel·lícules, teatres, el pany de paret de classe on posem estreles als xiquets que gasten poqueta aigua al rentar-se les mans o agafen el paper higiènic necessari,…etc.

Són recursos molt bons que estan donant el seu resultat.

Què és re-utilitzar?

 

Re-utilitzar és aprofitar els objectes que estan en desús per a utilitzar-los. I d’aquesta manera poder augmentar la creativitat i la imaginació dels xiquets, tan necessària que és.

Per a fomentar l’hàbit de re-utilitzar fem, majoritàriament:

-Manualitats: rotllos de cartó de paper higiènic o de cuina (papallones, telescopis, ulleres de llarga vista, pals de pluja…), plats de plàstic (màscares, caretes, antifaços, capells,…), botelles de plàstic ( joc dels birles, serps, maraques,…), caixes de sabates o qualsevol caixa de diferent grandària (cotxes, camions, trens, vaixells,…), els taps de les botelles per a fer ulls o rodes,…etc.

També en cada estació de l’any eixim al pati a recollir fulles per a fer qualsevol manualitat, pedres, caragols, branques,…

Com vegeu, es poden fer moltíssimes coses amb els objectes en desús. I als vostres fills els agrada més fer totes aquestes manualitats que jugar amb els joguets d’ara. Supose que vos haureu donat compte.

Què és reciclar?


Reciclar és agrupar els objectes o coses en desús fetes de diferents materials per colors.

En classe hem confeccionat tres contenidors (el contenidor de vidre no l’estem treballant perquè no utilitzem elements de vidre, ja que és perillós) amb caixes de cartó.

-Contenidor groc (envasos de plàstic, de metall i tipus brik): llaunes, briks, iogurts, sucs, bosses, plats, gots, paper d’alumini, llandes de conserves,…

-Contenidor taronja (deixalles de menjar): deixalles orgàniques, tovallons usades, retalls, suros, paper engreixat o plastificat,…

-Contenidor blau (paper i cartó): papers, revistes, caixes de cartó, embolcalls, diaris, oueres…

Algunes de les activitats que fem per a fomentar l’hàbit de reciclatge són les següents:

-Confeccionar els contenidors, classificar els elements en els diferents contenidors segons el material (dibuixos i elements reals), crear un hàbit on tots els dies han de deixar les deixalles de l'esmorzada en el contenidor corresponent, etc.

dissabte, 20 de novembre del 2010

La lectura en els xiquets

Des de xicotets, volem que siguen bons lectors? 

Un dels majors reptes que ens trobem tant professors com pares és que els alumnes lliguen, entenen el que lliguen i disfruten fent-ho.

La lectura és un instrument de capital importància per a la formació integral de l'individu. I, en efecte, és així, perquè a través d'ella:

-S'afavoreix la creativitat i la imaginació.
-Enriqueix el vocabulari.
-Desenvolupa l'expressió oral.
-Assimila de manera intuïtiva les normes que regeixen l'escriptura d'una llengua (ortografia, sintaxi,...).
-Desenvolupa la comprensió lectora (amb tot el que això implica en la millora de la capacitat per a l'estudi).
-Incrementa de forma amena i gradual la cultura.
-Obri horitzons i es fomenta el interes per determinades matèries.
-Ocupa quantitat del temps d'oci en una activitat formativa.

Però, al mateix temps, perquè la lectura siga un instrument eficaç, és necessari que estiga degudament orientada:

-No es tracta tan sòls de llegir per llegir.
-No dóna igual fer-ho amb qualsevol llibre.
-No és indiferent que la seua dedicació siga ordenada i equilibrada que ho siga arbitrària i caòtica.
-No s'ha d'interferir.

Què és l'animació a la lectura?


És el conjunt d'activitats, jocs i estratègies que faciliten, a poc a poc, el contacte dels xiquets i de les xiquetes amb els llibres, i que permeten, a través del plaer de la lectura, la creació, la formació i la consolidació d'un hàbit lector permanent i necessari per a la formació integral de les persones.

L'hàbit de lectura, com tot hàbit, no s'adquirix per art de màgia, sinó que és el resultat d'una sèrie de factors que interactuen en la creació d'un ambient propici per a la formació del xiquet lector. I aquestos factors o condicions determinants, que esmentaré a continuació, han de nàixer del si familiar:

-La presència de llibres en les cases, així com també la seua valoració i l'ús quotidià. Però, per a fer això, vosaltres primer heu de conscienciar-vos sobre el valor de l'hàbit de llegir i, una vegada assolit, tractar de servir de model als vostres fills.

-Encara que resulte difícil per circumstàncies, és imprescindible que vosaltres dediqueu part del vostre temps a compartir els moments de lectura amb els vostres fills.

-És convenient destinar un espai de la casa apropiat per als llibres.

-Seleccionar els llibres d'acord amb el gust i la maduració del xiquet.

-Tindre sempre present que la base del aprenentatge és la lectura. Hi ha que procurar que Internet no canvie l'hàbit dels xiquets ni tampoc el dels adults.

-En la selecció de les obres o llibres sempre ha de prevaler el gust dels xiquets. La lectura ha de resultar una activitat formativa i plaent; mai, en l'àmbit familiar ha de ser agafada com un fet obligat o imposat com a càstig.

-El temps de lectura l'estableix el xiquet. "És preferible que quede amb fam que no saturat".

Pàgines interessants:

Si voleu més informació, he trobat pàgines interessants que us poden servir i ajudar:



Ací us deixe el conte que hem vist a classe hui, "Les set cabretes i el llop":

dissabte, 6 de novembre del 2010

La forma física

Com tots sabeu, per a tindre una vida saludable tenim que fer una miqueta d'esport. L'esport ajuda al desenvolupament físic i mental, a relacionar-se amb els altres...a més fent esport els vostres xiquets i xiquetes aprenen valors com el companyerisme i, sobretot, seran infants més sans i també serà una manera d'eliminar els nervis.

Per tot això, és molt important animar als vostres fills a fer una mica d'esport diàriament (la recomanable és una hora). I això els ajudarà a:

-Sentir-se menys estressats.
-Sentir-se millor amb ells mateixos.
-Estar més preparats per a aprendre en l'escola.
-Mantindre un pes saludable.
-Desenvolupar i mantindre ossos, músculs i articulacions sans.
-Dormir millor a les nits, relaxats...etc.

Les recomanacions que us done són que eviteu que els xiquets passen massa temps veient la televisió o front l'ordinador (si n'hi ha algun cas), heu de limitar-los el temps. Així com posant-vos de exemples sent actius, que els xiquets veien que vosaltres també feu esport, ja que recordeu que sou un model per als vostres fills. El millor és que practiqueu l'exercici físic junts, fent-lo d'una manera divertida, ja siga ballant cançons, caminar o anar en bicicleta, practicar ioga,...etc. A més, estos moments us unirà més i es desenvoluparan amb més èxit els llaços afectius entre vosaltres. I sobretot, com ja vaig parlar en l'entrada de l'alimentació, heu de cuidar l'alimentació dels xiquets, donant-li'ls menjars sans i equilibrats, res de pastissos ni menjars preparats.

En l'etapa dels tres anys fins aproximadament els dotze anys en psicomotricitat es denomina "Etapa Crítica". En la mateixa el xiquet ha de tindre la possibilitat de vivenciar la major quantitat d'experiències motrius possibles. 

Això és perquè el seu sistema neuromuscular està en formació i creixent, i tota l'experiència que pot adquirir s'anirà "emmagatzemant" a nivell cerebral, de la mateixa forma que un ordinador, per consegüent quantes més experiències emmagatzemades, major potencial per a desenvolupar-se en el futur.

És per això que les activitats que es fan en l'educació física infantil, es refereixen principalment a l'adquisició d'habilitats motores simples i complexes com saltar, reptar, grimpar, escalar, llançar, botar, trepitjar, etc. En aquests tipus d'activitats predomina la coordinació neuromuscular requerint-se molta poca presència de les qualitats físiques força, resistència i velocitat.



No significa que no hi haja de treballar-se la força i la velocitat en els xiquets, s'entrenen però d'una forma diferent a la d'un adult.

Tot moviment nou que el ser humà aprén, en realitat és la combinació de moviments vells ja adquirits; de ahí la importància en la infància de realitzar la major quantitat i varietat d'activitats motrius possibles.


En la nostra escola treballem la forma física dedicant tots els dies una horeta fent:

-Activitats i jocs de corda
-Sessions de psicomotricitat
-Balls
-Activitats i jocs amb les bicicletes
-Jocs de rotlle
-Sessions de ioga
-Jocs de pilota,...etc.

Aquest any, a més, hem introduït les següents activitats extraescolars per als xiquets d'infantil per tal de fomentar la forma física:

-Ballet
-Ioga
-Judo

Si voleu més informació sobre la forma física dels xiquets us deixe una pàgina interessant per a que li feu una ullada:

 L'esport per a educar, no educar per a l'esport 

Ací us deixe un vídeo de la sessió de psicomotricitat que van fer els vostres fills l'altre dia amb la profe Llúcia, ja que jo no vaig poder assistir eixe dia al col·legi. Espere que us agrade:

dijous, 4 de novembre del 2010

L'obesitat

Pares i mares, crec convenient parlar-vos una mica de l'obesitat infantil, ja que és un problema molt comú en l'actualitat i hi ha que prendre mesures per a evitar-ho. A més, els més afectats són els xiquets d'infantil, és a dir, els vostres fills.

L'obesitat infantil té repercussions en la salut actual del xiquets/es que en patixen, com ara sobrecàrregues de l'aparell locomotor, respiratori,...etc. A més, la presència d'obesitat en la infància, és un potent predictor de la seua persistència en l'etapa adulta, en que augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, metabòliques, grastrointestinals, musculoesquelètiques, etc. Finalment s'ha de destacar els problemes de desenvolupament personal i d'adaptació social que ocasiona l'obesitat en els xiquets/es.

Per calcular el pes ideal del seua fill, el més fiable és el IMC (índex de massa corporal), que té en compte el pes i l'alçada. Per calcular-lo s'ha de dividir el que pesa el xiquet en quilos per la seua alçada en metres al quadrat. IMC: Pes/alçada x alçada.

-Quan supera el 10% del pes ideal, segons l'edat, la talla i el sexe, es considera sobrecàrrega. En canvi quan es supera el 20% ja parlaríem d'obesitat.

Per tant, per a prevenir l'obesitat és important:

-Parlar amb el metge per tal de millorar els hàbits alimentaris.
-Modificar l'estil de vida familiar i dels xiquets.
-Beure aigua a tots els àpats.
-Reduir la ingesta de sucs preparats.
-Menjar força fruita i verdures.
-Preparar menjars casolans més saludables, equilibrats i variats (dieta mediterrània).
-Introduir a la dieta aliments rics en fibra (verdures i fruita), carn, peix, llegums, lactis, formatge, oli d'oliva.
-Evitar fregits.
-Disminuir els greixos, la sal i el sucre. Evitem donar premis als nostres fills com
caramels o dolços.
-Promoure l'activitat física i evitar el sedentarisme. Caminar més.
-Restringir les hores de televisió i de jocs d'ordinador.
-Implantar horaris per menjar.

Ja fa temps que l'estil de vida de les famílies i els xiquets ha variat degut a diferents factors que fan que augmente l'obesitat i la sobrecàrrega infantil. Alguns d'aquests aspectes són:

-L'activitat física infantil s'ha reduït i ha augmentat el sedentarisme al substituir l'exercici per la televisió o els jocs d'ordinador.

-La manera d'alimentar-se ha variat radicalment. Menjars més hipercalòrics, menys equilibrades, poc sans, presència de molt menjar precuinat, massa sal, massa pastissos industrials i massa begudes ensucrades.

Està en mans de les famílies que es redueix la sobrecàrrega i l'obesitat infantil


dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'alimentació

Pares i mares, ja sabeu que l'alimentació és, actualment, objecte de gran importància i preocupació creixents en el nostre medi, i més en els xiquets més menuts com són els vostres fills.

Hui en dia no se té en compte el que comporta una mala alimentació. Per això us parlaré una mica dels hàbits alimentaris, els hàbits d'higiene, la higiene postural i l'autonomia personal. De l'obesitat infantil us parlaré més profundament en una altra entrada, ja que és un tema de gran importància.

Abans de començar, primer us formularé una sèrie d'objectius bàsics en l'alimentació:

-Proporcionar un menjar adequat.
-Promoure hàbits higiènics, alimentaris i de comportament.
-Potenciar varietat gastronòmica.
-Fomentar el plaer pel menjar i descobrir, planificar i identificar els diferents aliments i menjades.

HÀBITS ALIMENTARIS

La infància és el moment adequat per adquirir uns hàbits d’alimentació saludable que, amb sort, ja es mantindran tota la vida. Per aconseguir-ho, convé:

1. Establir una dieta variada, que inclogui aliments de tots els grups bàsics, ensenyar al xiquet a menjar de tot, educant-li el paladar i ajudant-lo a acceptar amb més facilitat els diferents gustos i textures, perquè només d’aquesta manera s’assegura la correcta cobertura de les necessitats nutricionals del xiquet perquè creixi i es desenvolupe.

2. Proporcionar una dieta suficient. El xiquet no ha de menjar ni molta ni poca quantitat d’aliments, sinó just la proporció adequada per cobrir les seues necessitats, que serà diferent per a cada un.

3. Fer una dieta regular. El xiquet necessita seguir un ordre en l’horari de les menjades (de quatre a cinc al dia), i d’aquesta manera s’evita que caiga en l’hàbit de picar entre hores.

4. L’aliment no s’ha de fer servir com a premi o càstig. L’alimentació s’ha d’entendre com un fet quotidià bàsic, no com una possible eina per aconseguir una determinada conducta del xiquet. El moment de menjar ha de ser agradable i plaent per a tots.

5. Limitar el consum de dolços (llaminadures, sucs, refrescos). No són aliments bàsics, per tant, la restricció en el consum no suposa una carència nutricional per a l’organisme, ben al contrari, és una mesura de prevenció de diversos problemes (càries, sobrepès…). Per això és millor reservar-los per a situacions puntuals com ara festes o celebracions.

6. En cas que el xiquet menja al col·legi, és aconsellable saber la composició del menú escolar per complementar-lo amb els aliments que menja a casa.

Ara us donaré cinc consells per aconseguir que els xiquets mengen verdura, que també és molt important:

1. Dóna-li l’oportunitat de menjar verdures repetidament. Tingues present que un xiquet necessita provar un nou aliment entre deu i quinze vegades per començar a apreciar-lo. Si et rendeixes abans, no aconseguiràs introduir-li l’aliment en qüestió.

2.   No el forces a menjar-ne grans quantitats i elogia’l quan faça l’esforç de provar-ne petites quantitats.

3.  Dóna exemple. Si els teus fills et veuen menjant verdures, serà més fàcil que n'acaben menjant ells també. 

4.  Presenta el menjar de forma atractiva, formant cares i dibuixos i tallant les verdures de forma diferent.

5.  Implica els xiquets en la preparació del plat i, si és possible, en el cultiu de verdures al jardí o en testos.

Propostes de receptes amb verdures:


HÀBITS D'HIGIENE

Simplement és ensenyar als xiquets que han de rentar-se la cara i les mans abans i després de qualsevol menjar, així com aprendre que han de rentar-se les dents després dels menjars. Sempre donant-li l'explicació de per què han de fer-ho (amb jocs, fent els hàbits de forma divertida,...etc.). D'aquesta manera els vostres xiquets adquiriran progressivament una major autonomia en els seus hàbits d'higiene.

HIGIENE POSTURAL

Hi ha que tenir en compte la postura dels vostres fills a l'hora de menjar, observant-les i fent que s'assenten correctament en les cadires, de forma recta, apegats a la taula amb els braços damunt la taula i no davall agafant els coberts sense menjar amb les mans,...etc. També és important ensenyar-les cóm menjar, és a dir, pausadament, masticant i triturant bé el menjar i tranquil·lament, no engolir ni menjar ràpidament, perquè pot provocar que s'asfixien i, a la llarga, l'obesitat. No és bo menjar ràpid.

AUTONOMIA PERSONAL

Els vostres xiquets poc a poc aniran sent més autònoms en les seues activitats, com menjar sòls, rentar-se les mans, la cara i els dents sense companya, menjar amb una postura adequada sense dirigir-li'ls, etc. Però això s'aconsegueix amb molt d'esforç i col·laboració per part de les famílies, és a dir, de vosaltres. Així que, ànim!!
 
A mida que els xiquets van assolint els diferents hàbits es senten més segurs, tranquils, equilibrats i amb ganes d'aprendre. Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorar-los és per a ells una motivació important i necessària per continuar avançant.